Des de l’antiga Grècia s’entenia que la música i la paraula es beneficiaven d’una unió indissoluble. La música era el vehicle just per viatjar més enllà del poema i, com ha dit algú, travessar la seva pròpia autolimitació.

POESIA

La Musa de la Poesia (1886). Konstantin Makovsky

La protagonista del Femení i singulars d’aquesta setmana va trobar en el violí i l’escriptura el camí  per endinsar-se en l’art i convertir la música i la poesia en el seu llenguatge personal. Perquè la poesia no sempre s’ha d’escriure en vers!

Aquesta poètica violinista es deia Leonora von Stosch.

 

Leonora havia nascut a Washington el 1872. La seva mare Julia Thompson von Stosch va ser escriptora. Va col·laborar durant dues dècades en revistes i també va publicar relats breus en forma de llibre . Havia estudiat música, tenia talent, però va decantar la seva vocació artística cap a la carrera literària i aquest tarannà, la manera de fer, anys més tard influenciaria la seva filla. El pare, Ferdinand von Stosch, era comte, procedia d’una família noble prussiana, era oficial i va lluitar en  l’exèrcit de la Unió durant la guerra civil nord-americana. I en aquest escenari és on Leonora va viure la seva infantesa. Ja de molt petita la mare la va voler endinsar en el món de la música, i alhora també començava a expressar-se a través de l’escriptura. Ja de ben petita, la seva mare, igual que havia fet ella, la va ensenyar a jugar amb totes les muses, i ella també triaria la de poesia i la música.

LEONORIA 2

Però la mort sobtada del pare, quan encara era una nena, va canviar el rumb de les seves vides. Els seus mestres havien aconsellat als pares que Leonora havia d’ampliar mires amb els seus estudis. Començava a apuntar com a jove prodigi i així ho van fer. La mare, jove vídua, amb les seves dues filles, marxaven a Europa perquè totes elles poguessin gaudir d’una nova educació i reorientar la manera de viure. Leonora tenia setze anys . Primer van anar a Brussel·les. El conservatori d’aquesta ciutat en aquella època gaudia d’una gran reputació. Hi va estar dos anys, fins i tot va ser guardonada en dues ocasions. Llavors, l’esperava Leipzig.

LEONORA

En aquella estada a Alemanya,  seguiria formant-se i també començaria a tocar al costat de músics de la talla del violinista Joachim, entre d’altres. I a poc a poc, seria ben rebuda i requerida en diferents formacions: “Senyoreta Von Stosch, benvinguda al món dels violinistes”, deia un diari! I finalment a París. I aquestes tres ciutat van marcar la seva trajectòria. Tres ciutats i tres visions diferents d’endinsar-se en la música sota el mestratge de diversos professors.

A partir d’aquí l’anem trobant, ja com a professional del violí, en diferents formacions i sota la batuta dels grans directors i orquestes d’Europa i també dels Estats Units….!

eleonora 3 el comiat del violinista

Enter a caption

Però encara tenia molt per dir i expressar…!

SI vols saber-ne més, segueix escoltant!

Anuncis