La Vanguardia, 8 de novembre de 1966

 Clausura del I Festival Internacional de Jazz, a Barcelona

 Intervenció de Stan Getz, Astrud Gilberto, Tete Montoliu i Elia Fleta

Amb el grup que lidera Tete Montoliu va actuar Elia Fleta, que ocupa avui en solitari el lloc, fins avui buit, del jazz vocal a Espanya. La seva actuació va resultar creïble i, per damunt de tot, esperançadora. Elia està encara preocupada per la forma i això la fa caure en nombrosos clixés, però el més important és que ha demostrat haver penetrat en el sentit i l’essència del jazz i sent així, quan domini de manera sobrada la mecànica, podrà tractar cada tema segons el seu íntim sentiment i la seva pròpia personalitat. 

Llavors podrà ser una gran cantant de jazz, de poder veritablement competitiu en qualsevol sala internacional. Elia Fleta ha emprès un camí dur, però no ha de defallir perquè té condicions per assolir la meta. I és una meta per la qual val la pena lluitar.”

 

Signava l’article un dels pioners en la crítica musical del nostre país, i especialment del jazz: el nostre estimat i admirat company de Catalunya Música, mort l’any 2017, Albert Mallofré.

elia.jpg

I qui era aquella cantant que deia el crític que ocupava en solitari el lloc del jazz vocal a Espanya  l’any 1966? Qui era aquesta cantant de nom Elia Fleta?

Doncs Elia Fleta i Mirat havia nascut a Madrid el 1928 i havia entrat en el món del cant per tradició familiar. El cognom del pare ens delata la seva relació amb la música. Elia era filla del gran tenor aragonès, una de les primeres figures de la primera meitat segle XX: el divo operístic Miquel Fleta.

La mort prematura del pare, el 1938, quan ella només tenia deu anys, va desviar el rumb de la família Fleta, de la mare i dues filles. Fins aquell moment, la seva vida havia estat un anar i venir entre Madrid, on van néixer, Saragossa, Nova York i Salamanca, d’on era la mare.  Tot i amb tot, Elia i la seva germana, Paloma, sempre des que eren molt menudes i els continus viatges, van rebre classes de cant.

Tant va ser així que a principis dels anys cinquanta “Les germanes Fleta” -aquest era el seu nom artístic- es van començar a presentar en programes de ràdio per donar a conèixer el seu talent, en l’anomenada “música lleugera”.

elia 4

En aquella època era molt usual que els joves cantants, músics, artistes, provessin sort en les ràdios, on la gran part de la música que s’oferia era en directe Va ser el xilè Bobby Deglané, que presentava, a Radio Madrid, qui les va animar a dedicar-se professionalment a la música. I el 1952 ja aconseguien que la Columbia enregistrés el seu primer disc. Dos anys més tard, les germanes Fleta serien de les primeres cantants que deixarien experimentar amb les seves veus, en un experiment que venia de l’estranger, Era l’anomenat microsolc, es fabricava en vinil gruixut i admitia 4 temes.

Però aquell duet va durar poc. Paloma, es casava i marxava a viure als EUA i això forçava Elia a prendre la determinació de seguir la carrera en solitari. Va ser aquell any mateix quan es va presentar en la II edició del Festival de Benidorm, i tot i que no va guanyar (el tema era Luna de Benidorm) es convertiria en el seu primer treball i enregistrament en solitari. L’any següent protagonitza la pel·lícula “Festival de Benidorm”.

Després d’un temps apartada dels escenaris, Elia va tornar-hi. Li brindava l’oportunitat el jove pianista i compositor del tema que havia cantat a Benidorm, Joan Carlos Calderon. I és en aquesta nova etapa que Elia entrava en contacte per primer cop amb el jazz. Va ser casualment. Calderon li va fer escoltar un disc de Sarah Vaughan i l’impacte d’aquella veu i les gires que va emprendre al costat de Calderon li van fer girar la vista i endinsar-se en aquell gènere que cada cop tenia més adeptes al nostre país.

Al cap d’un temps, gràcies a un dels integrants del Trio de Tete Montoliu, que la va sentir cantar, el 1965, Elia debutava com a cantant de jazz en un local de Madrid i d’aquí, uns mesos més tard, venia a Barcelona (…)

elia 3

Si ens vols saber més, segueix escoltant!

Anuncis