El perquè d’aquest blog

El mes de març de l’any 2008 Clara Schumann es convertia en la primera protagonista del Femení i singulars de Catalunya Música. Amb ella engegàvem un petit espai dedicat a fer visible aquelles dones, de totes les èpoques i procedències, que han tingut vinculació amb la música, bé sigui com a intèrprets, compositores, llibretistes, mecenes o de qualsevol altre àmbit artístic relacionat amb la música.

Cada setmana recuperem de l’oblit, fem memòria, donem altre cop el reconeixement que algunes ja van tenir en vida i posem nom i veu a les filles d’una història que de vegades les ha silenciat, les ha ignorat i no els ha donant el lloc que els pertocaria. De mica en mica, cada setmana anem coneixent i refent una història que és la nostra, una sola història feta per homes i dones i hereva del nostre passat, del qual venim i al qual no volem renunciar; només el volem recuperar.

Les hereves d’aquella història són les protagonistes del nostre Femení i singulars, que ja té quatre anys de vida. Estrenem blog i us donem la benvinguda al nostre petit espai ara més visible.

Gràcies per ser-hi!

Anuncis

5 thoughts on “El perquè d’aquest blog”

  1. enric pastor said:

    Acabe de descobrir el seu mini-programa a internet (visc a València) i em sobta que en quatre anys no s’haja esmentat, més que tangencial a la ressenya de la seua germana, a Nadia Boulanger.
    És que no l’he trobat o encara no s’ha fet?

    • No, encara no l’hem fet i precisament li hem fet a la germana perquè és molt menys coneguda que Nadia.Aquest és l’objectiu, donar a conèixer dones poc conegudes. De totes maneres algun dia també li dedicarem el mini-programa.

  2. No està mal el criteri.

    Jo faig un programa de músiques (jazz, clàssica i d’altres de comunicació d’ambdues) a Ràdio Klara,a València, (www.radioklara.org) i he trobat la vostra web precissament en cercar webs de dones compositores o instrumentistes, donat que les cantants solen ser més conegudes.

    Estic dedicant esta temporada justament a dones de manera monogràfica…i costa trobar-ne una bona informació.

    Salut i endavant

  3. I que n’és de bó aquest espai. Moltes gràcies. Entre d’altres coses i com aquell que no vol, ens planteja i ens descriu de manera brillantíssima, poètica i planera, la condició subalterna de la dóna artista, músic en aquest cas, als segles passats. Estem segurs que ha canviat tant?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s