Etiquetes
Argentina, Buenos Aires, Femení i Singulars, guitarra, Maria Luisa Anido, Tàrrega
Carta del guitarrista barceloní Tomàs Prat a Juan Carlos Anido, pare de la guitarrista Maria Luisa Anido.
Barcelona, 2 d’agost del 1917
Con el vapor “Balmes” llegará a Buenos Aires la guitarra del inmortal Tárrega. El otro día Llobet probó la guitarra con la suya y dijo “las dos son superiores y se parecen mucho” La guitarra de Tárrega es del año 1864 y la de Llobet del 1859. Por lo que por lógica, Torres tenía más práctica cuando hizo la de Tárrega. La de usted. Es insuperable”.
La guitarra, com moltes altres coses, també va embarcar en un port espanyol. Va arribar, en aquest cas a l’Argentina, amb els primers colonitzadors i aviat va saber conviure amb les tradicions d’aquell país. Però tot i així, a principis del segle XX, a l’Argentina, la guitarra era encara un instrument sense gaire futur i considerat com una sortida de mal viure, i més per a les noies.
Juan Carlos Anido, vista general de duanes, era un home d’una gran cultura, un humanista, amant de la guitarra, era guitarrista aficionat. El seu amor per aquest instrument el va portar l’any 1916 a fundar “La associación guitarrista” de Buenos Aires i també, l’any 1923 va fundar una revista que es deia La guitarra. Anido era un home molt idealista i va saber despertar en un dels seus quatre fills, en la Maria Luisa, l’amor per la guitarra.
Maria Luisa Anido tenia 5 anys quan va començar a estudiar-la. El seu caràcter tímid, exageradament tímid, havia fet trontollar en més d’una ocasió la seva decisió de tocar perquè en el seu cercle d’amics aquest instrument era menystingut si a més es tocava sol, sense cantar.
Però la tenacitat del seu pare va fer que finalment acabés considerant-la el seu millor company, l’instrument capaç de parlar-li a l’orella i al cor, segons les seves paraules.
Maria Luisa Anido González havia nascut el gener del 1907. Si vols descobrir la seva història, fes clic a l’àudio.
