“Concerto delle donne”, sensualitat, creativitat i professionalitat

Etiquetes

Alfons II d'Este, Concerto delle donne, Ferrara, Itàlia, Luzzasco Luzzaschi, Margherita Gonzaga, Renaixement

A finals del Renaixement, a la ciutat italiana de Ferrara, un grup de dames cortesanes captivaven tots aquells que les sentien cantar. Eren conegudes com El Concerto delle donne, un conjunt vocal i instrumental femení que revolucionaria el paper de la dona en la música professional.

L’any 1579 la ciutat italiana de Ferrara tenia una nova duquessa, Margheritta Gonzaga, la tercera dona del duc de Ferrara Alfons II d’Este. Tot i la joventut de la duquessa, només tenia 14 anys, el seu gust era exquisit i refinat. S’havia criat a la cort de Màntua, d’on el seu pare era el duc. Quan va marxar a Ferrara, per casar-se, va demanar de mantenir al seu costat, com a part del seu seguici, una de les seves dames de companyia, la de la veu més bonica, tenia 15 anys i es deia Livia d’Arco. De fet, la feia cridar perquè formés part del Concerto delle donne, una iniciativa d’unes dames que havia captivat l’interès del duc.

El Concerto delle donne, el concert de les dones, va aparèixer poc després que arribés la nova duquessa, el 1580, i va sorgir sota el vistiplau del duc de Ferrara, que volia oferir a la seva jove esposa el millor per al seu entreteniment. Aquesta iniciativa però, no era nova, venia de lluny, de la dècada del 1570, i també en la cort del duc de Ferrara, quan unes quantes dames cortesanes, algunes formades musicalment i d’altres només afeccionades, i també algun cantant, van posar en pràctica, de manera informal i  privada, la música reservata, una manera més de fer música a cappella, a la segona meitat del segle XVI principalment a Itàlia, i que es caracteritzava pel refinament, l’exclusivitat i l’expressió emocional intensa a l’hora de cantar.

A partir del 1580, es presentaven sota el nom del Concerto delle donne. Aquesta iniciativa ja només comptava amb dones. Totes provenien de la noblesa, sinó no haguessin estat admeses, estaven educades musicalment i van ser contractades oficialment com a dames d’honor de la duquessa Margheritta Gonzaga.

Per saber-ne més, fes clic aquí.

Anuncis

Marietta Robusti “Tintoretta”, la pintora que cantava

Etiquetes

autorretrat, Itàlia, Marietta Robusti, música, pintura, Renaixement, s. XVI, Tintoretta, Tintoretto, Venècia

Música i pintura s’uniexen en el personatge femení i singular del renaixement italià Marietta Robusti, filla predilecta i il·legítima del cèlebre mestre, pintor venecià, un dels grans mestres del segle XVI, Jacopo Robusti, anomenat Tintoretto. Ella era coneguda com Marietta Tintoretta.

La llista de dones artistes vinculades a tallers familiars va ser àmplia, la majoria de dones pintores en els segles XVI i XVII provenien de famílies de pintors. Avui ens volem fixar en Marietta Robusti, nascuda a Venècia el 1554, ciutat on va viure fins a la seva mort. Era filla d’una relació il·legítima de Tintoretto i amb una prostituta alemanya. En aquella època, el més normal que els nadons acabessin en algun hospici, però no va ser així; tot el contrari, el gran pintor sempre es va desviure per ella. Tot i tenir quatre filles legítimes més, amb la Marietta va tenir una relació especial;per a ell, era el seu bé més preuat.

Tintoretto li va ensenyar a dibuixar i a utilitzar els colors i, així, de mica en mica, va anar endinsant-se en l’art de la pintura.

Marietta era una noia menuda i moltes vegades vestia com un noi, perquè d’aquesta manera podia anar a tot arreu amb  el seu pare i entrar a llocs on, sent una noia, no hi hauria tingut accés. Se sap que Tintoretto tenia un gran interès per a la música i tenia coneixements musicals. A finals del 1560, quan Marietta tot just era una nena, tenia 6 anys, el seu pare va demanar a l’organista i compositor Giulio Caccini que li ensenyés  a cantar i a tocar algun instrument.

Si vols saber-ne més, fes clic a l’àudio.

Autorretrat de Marietta Robusti, dita Tintoretta