Etiquetes
clavecinista, compositora, dona, Família Mozart, Geni, segle XVIII, talent
Es va iniciar en la música quan tenia set anys sota els designis del seu pare Leopold. Ell li va modelar el talent i li va ensenyar tot el que calia per ser una gran del teclat, igual com faria amb el següent fill. Al cap d’un temps, Leopold mostrava al món musical la genialitat d’aquells dos germans prodigi: Nannerl i Wolfgang. De cognom, Mozart.
Maria Anna Walburga Ignatia Mozart , anomenada familiarment “Nannerl” [1] o “Marianne”, havia nascut a Salzburg l’any 1751. Era filla d’Anna Maria Pertl i de Leopold Mozart, que van tenir set fills dels quals només en van sobreviure dos, Nannerl i Wolfgang Amadeus. Nannerl tenia cinc anys més que el seu germà, i això no va impedir que tinguessin una relació molt afectiva i intensa. Fins i tot es van arribar a inventar un llenguatge secret, que només coneixien ells, i es van crear tot un món i un regne imaginari, on Wolfgang era el rei i Nannerl, la reina.
Nannerl va estudiar música amb el seu pare. Ell era violinista, compositor, pedagog i músic de la cort del príncep arquebisbe de Salzburg, tot i que la història el recorda, sobretot, per haver entregat la seva vida a educar Wolfgang Amadeus. Però també es va abocar, durant uns anys, en l’educació de Nannerl. Fins i tot recopilaria els treballs per a la filla en un llibre titulat “Llibre de música de Nannerl”, que també faria servir Wolfgang.
Amb el temps, els dos germans van començar a rebre la mateixa educació, sense fer distincions-classes d’instrument i composició-, i els seus talents innats i la dedicació intensa van esperonar el pare a organitzar, durant uns quants anys, gires de concerts; viatjaven tota la família, pare, mare i dos fills, per les ciutats més importants d’Europa, per les corts de més prestigi. I allà on anaven els germans Mozart eren rebuts com a “germans genials i prodigiosos”.
Però allò tenia data de caducitat (bé, només per a ella). Amb quinze anys Nannerl feia la seva darrera gira per Europa, i ja aleshores, fins i tot, va haver de mentir amb la seva edat. Ja era a les portes de l’adolescència i en la societat europea del segle XVIII estava molt mal vist que una noia s’exhibís públicament. (…) (Segueix escoltant…)