Durant els segles XVIII i XIX, a Europa, amb l’obertura de les sales de concert i la creació de societats de concerts, la itinerància dels artistes va començar a ser molt gran. Els músics s’embarcaven en gires que podien arribar a durar anys, i això donava l’oportunitat, tant a homes com a dones, de presentar en públic les seves habilitats artístiques i els seus treballs i també eixamplar horitzons.
La carrera d’un artista depenia, en gran mesura, de les possibilitats reals d’establir relacions socials i fins i tot diplomàtiques, però és que, en el cas de les dones, existia un filtre més, i és que la seva carrera estava, a més a més, en mans de les relacions que li establia el seu pare, marit o protector.
En el cas del gremi de músics, moltes famílies es veien obligades a treballar agusant l’enginy per sobreviure. La protagonista del Femení i singulars d’aquesta setmana va pertànyer a una de les sagues més longeves d’escriptors i gent del teatre espanyol. Ella trobaria en el món de la lírica el camí per desenvolupar el seu art, fins al punt que el seu nom el trobem lligat amb un concepte molt nou en aquell moment: el d’operista. Diuen els estudiosos que el seu nom podria anar a lligat a les primeríssimes prima donna espanyoles i la seva importància s’explica sobretot perquè apareix als inicis de la història de l’òpera a Espanya. Es deia Francisca de Castro.
Francisca havia nascut a Madrid, no sabem la data exacta, però es calcula que va ser abans del 1700. Era filla d’un dels dramaturgs i actors més prolífics de finals del segle XVII i principis del XVIII, Francisco de Castro, i de la seva mare només sabem que es deia Manuela de Labaña. La parella van tenir uns quants fills i filles, però només dues d’elles es van exercitar, a més d’actrius, en l’art del cant, ella i la seva germana María Antonia.
La primera vegada que trobem el seu nom lligat a un escenari és el 1714, en un drama líric, i no la tornarem a trobar fins a la temporada 1720-21 (…)
Si en vols saber més, continua escoltant…!
Nota: Aquest “femení” s’ha pogut fer gràcies a la tesi doctoral “El teatro breve de Francisco de Castro”, de Ramon Martínez Rodríguez. Facultad de Filología. Universidad Complutense de Madrid.