Barbara, L’àguila negra o la infantesa perduda

Etiquetes

abusos, cantautora, compositora, Georges Brassens, infantesa, Jacques Brel, Juliette Greco, pianista

L’any 1971 Maria del Mar Bonet donava a conèixer la cançó francesa L’àguila negra i en poc temps es situava en els primers llocs de vendes de discos d’Espanya. La cançó havia estat escrita i presentada un any abans, a París, per la seva autora: la cantant i compositora francesa Monique Serf, coneguda artísticament com Barbara.

Aquell 1970, tenia 40 anys i amb aquell èxit, s’acabava de consolidar en el món de la cançó francesa. Però, aleshores, molts pocs sabien que el que explicava L’àguila negra eren els records d’una infantesa esguerrada. Barbara confessava, cantant, un missatge atordidor on explicava els abusos sexuals que havia patit durant molt de temps del seu pare amb el silenci còmplice de la seva mare. Una confessió que no es faria pública fins després de la seva mort.

Monique Serf havia nascut a París l’any 1930. L’origen jueu de la seva família va fer que durant l’ocupació alemanya de França, la família hagués de fugir i amagar-se per evitar ser deportats. Al sud-est del país, a Saint-Marcellin, trobarien el lloc on passar els anys de la guerra. Uns records que més tard fixaria en la cançó La meva infantesa.

L’any 1950, un temps després d’acabar la guerra, Monique es va traslladar a viure a Brussel·les, per estudiar i també va ser aquí on va començar a endinsar-se en el món de la cançó, actuant per sales i cabarets i entrant a formar part del món artístic d’aquella ciutat belga. Dos anys més tard, tornava a París i seguiria actuant. Ara en petits cabarets del barri llatí on ella mateixa s’acompanyava al piano i cantant temes de Georges Brassens, Jacques Brel, a qui havia conegut i  la van anar ajudant, i també cantant cançons d’Edith Piaf i Juliette Greco, entre d’altres. I és en aquest moment quan començar a donar a conèixer les seves pròpies cançons. Però no va ser fins al 1958, quan tenia 28 anys, que Monique Serf es va presentar com Barbara. I dels cabarets arribava al teatre Olympia de París, amb cançons tan boniques com Dis, quand reviendras-tu? i Ma plus belle histoire d’amour, sens dubte els seus primers grans èxits. I molt aviat es va convertir en un personatge cobejat pel món artístic.

Si vols saber-ne més, fes clic aquí

(rapsoda: Dolors Martínez)