Etiquetes
El 28 de desembre de l’any 1953, el compositor soviètic Dmitri Xostakóvitx estrenava a la Sala Bolshoi del Conservatori de Moscou la seva controvertida Desena Simfonia. Durant molts anys, estudiosos de la música del mestre, buscarien el significat de dues firmes musicals, dos noms, dominants en el tercer moviment: D-És-Ch i EAEDA.
El primer eren les inicials del compositor, però l’enigma estava en el segon. Aquella seqüència estava tractada de manera enigmàtica, suplicant, fins i tot entreveient alguna cosa inaccessible. Alguns van creure que eren crides que llançava el compositor, d’altres hi veien una descripció de la natura, i fins i tot algú va suggerir que semblava el retrat de Stalin, mort uns mesos abans. Però només una persona sabia desxifrar-ho. “La nit de l’estrena, recordaria ella anys més tard, vaig sentir la mirada constant del compositor sobre mi, durant tot el concert”. El nom d’ella, transcrit amb notes, produïda la seqüència EAEDA, o el que és el mateix “Elmira”, el nom de la pianista i compositora Elmira Nazírova.
Elmira Nazirova havia nascut el 30 de novembre del 1928 a Bakú, la capital d’ Azerbaidjan. El seu pare era metge, científic i la seva mare pianista i pedagoga. Va ser la mare, la seva primera mestre, qui va adonar-se’n de la capacitat sorprenent i superdotada de la seva filla i fins i tot un cop a l’escola de música van acordar que, Elmira rebria les classes apartada de la resta. L’any 1950, amb vint-i-dos anys, Nazirova es graduava al Conservatori Estatal del seu país, però alguns èxits ja els havia començat a recollir abans. El primers, professionals, li havien arribat el 1942, quan tenia catorze anys, va ser quan li van demanar d’unir-se a la Unió de Compositors de l’Azerbaidjan i amb setze anys ja presentava les seves primers composicions, amb una entusiasta acollida. Va ser aleshores quan, li van aconsellar marxar a Moscú, a seguir estudiant al Conservatori, composició i piano, una decisió que marcaria la seva vida.
El professor de composició era Dmitri Xostakóvitx, i la primera trobada entre l’alumna i el professor va ser el 1947. Ella tenia dinou anys i ell quaranta-un. (…)
(Si vols saber-ne més coses, continua escoltant fins al final)